30 de gener de 2018

10 prioritats d'FP per al Nou Govern.


L'impuls de la Formació Professional és clau pel progrés social i econòmic i pel canvi del model productiu.

La darrera legislatura no ha estat capaç de desplegar la Llei 10/2015 segons el calendari establert ni de revertir les retallades en educació de la crisi financera que han tingut un major impacte en els centres i les plantilles d'FP.
La manca de finançament per afrontar l'augment d'alumnat que retorna al sistema educatiu sense orientació, la necessitat de formació permanent, de recursos i de càrrecs que es destinen per a oferir la Carta de Serveis dels centres... agreuja laprecarietat dels i les joves en l'etapa educativa, en molts cassos, prèvia al món laboral, incrementant les possibilitats d'abandonament i contribuint a l'augment de l'atur juvenil. També empitjora les condicions laborals dels i les docents que pateixen les ràtios més elevades de tot l'Estat (27 alumnes per grup), amb la major interinitat, i mantenen els Projectes dels Centres amb voluntarisme ja que no s'hi han destinat recursos en les darreres millores acordades.

CCOO hem denunciat en tots els espais de representació, tant locals, autonòmics o estatals, les deficiències i necessitats de la Formació Professional i hem proposat accions i millores. Portem anys demanant al Govern l'actualització de l'Acord FP de l'any 1999 per tal de blindar i millorar les condicions laborals i la qualitat de la Formació Professional Inicial. Cal un Pla de Xoc de la Formació Professional en la propera legislatura per afrontar aquestes deficiències, amb els següents eixos prioritaris:

1.- Garantir el Pacte Nacional per la Indústria
Hem participat en el desenvolupament del PNI amb aportacions i propostes en tots els grups de treball com: la necessitat d'un Pla d'informació, orientació i acompanyament coordinat entre etapes obligatòries, postobligatòries i Universitat, i coordinat entre les conselleries implicades; la necessària participació dels Agents Socials en l'elaboració, seguiment i avaluació de les mesures amb indicadors; la perspectiva de gènere i la necessitat de potenciar la difusió de les vocacions industrials i la figura dels/les orientadors/es; incentivar la formació contínua dins de la jornada laboral com a salari indirecte en l'àmbit industrial; ampliar els recursos per als plans d'oferta formativa dels sectors industrials (sense perjudici d'altres sectors) per a persones ocupades o en situació d'atur; una formació en alternança o en dual amb diàleg social per afavorir la transició escola-treball per una ocupació de qualitat amb vinculació laboral.

2.- Un nou Acord per la Formació Professional
S’ha d’actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals, com són l’orientació, l’abandonament escolar prematur, la manca d’hores per la carta de serveis d’FP ( innovació , l’FP dual, emprenedoria, qualitat...), la manca de professorat i de formació permanent per aquest, reduir ràtios, afavorir l’atenció individualitzada, regular les condicions laborals dels ERE i fent possible una FP amb equitat i de màxima qualitat.

3.- Les relacions Centre-Empresa
S'ha desenvolupar l'FP dual, les pràctiques, l'alternança i la Formació en Entorn Laboral amb consens social, equitat, la millor vinculació laboral possible, garanties de màxima qualitat dels aprenentatges a les empreses, inserció laboral de qualitat, dedicació, formació i reconeixement de les tutories i coordinacions als centres educatius i empreses, sense pèrdua d'hores curriculars ni de dotacions als centres.
No es contempla en la normativa cap hora de reducció lectiva, ni cap retribució complementària per poder desenvolupar els seus càrrecs. D'altrament s'indica al director/a que les hores a adjudicar a aquests responsables s'obtenen de les hores alliberades per la reorganització curricular del grup,
Continua estenent-se la Formació en Entorn Laboral (FEL) derivada de l'aplicació del Decret 284/2011 d'ordenació general de l'FP inicial i cal plantejar el paper i funcions dels tutors del centre educatiu. Cal  vetllar per l'aplicació de la FEL en les Escoles d'Art i Disseny, per tal de poder fer el seguiment dels continguts amb els mòduls atorgats i hores lectives corresponents que s'impartiran a l'empresa o s'impartiran de forma compartida entre el centre docent i l'empresa per evitar que esdevingui una retallada de plantilla i una externalització.

4.- Desplegament Llei 10/2015
S'ha de desenvolupar la Llei 10/2015 amb recursos i diàleg social, establir-ne la governança i els centres integrats, per tal de coordinar els subsistemes d'FP inicial i per l'ocupació. Es requereix d'una aposta clara com a Govern, no únicament en el seu finançament sinó també en la coordinació interdepartamental.
El dret a l’educació i la formació al llarg de la vida és una necessitat urgent per a la nostra societat si volem transformar el nostre sistema productiu i avançar en la igualtat d'oportunitats, la reducció de desigualtats i la justícia social. Un pilar bàsic d’aquesta educació, ha de ser l'Educació de persones adultes i els programes de noves oportunitats, així com l’acreditació de competències professionals i la formació contínua dels treballadors i treballadores.

5.- Combatre la privatització
El context de manca de qualificacions intermèdies, desinversió dels serveis públics, d'atur juvenil i la manca d'oferta pública d'FP han afavorit, amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament, l'entrada al mercat de l'oferta formativa privada d’empreses, multinacionals, editorials i fundacions universitàries que imparteixen totes les modalitats (a distància, semipresencial i presencial) de nombroses famílies professionals a preus desorbitats. Mitjançant convenis i habilitació de mesures flexibilitzadores es facilita l'obtenció de titulacions cursades per aquestes entitats sense els requisits, supervisió i condicions que s'imposen als centres de titularitat pública, creant una competència directe a l'oferta del territori. L'exemple més flagrant d'aquesta privatització és l'obertura a l'Hospitalet de Llobregat del centre més gran d'FP privat a distància als antics jutjats, de titularitat pública.

6.- Precarietat del professorat
Malgrat  l’acord de 16 de juny de 2017 per donar estabilitat a les plantilles i reduir l’índex de temporalitat al 8% no s’ha afegit cap plaça de cap especialitat d’FP en la convocatòria d'oposicions 2017.
El nivell d'interinatge en l'FP és dels més elevats d’Ensenyament, amb un 30% en la majoria d'especialitats, fet que augmenta la inestabilitat que es dona des de fa cursos i produeix que substitucions o vacants de força especialitats puguin trigar setmanes o mesos en cobrir-se. Veure denúncia de principi de curs de manca de 100 places de professorat d'FP.
Aquesta retallada constant de condicions laborals dels darrers anys fa empitjorar la qualitat del sistema públic i augmenta la precarietat d’un col.lectiu que enveilleix, només 1,2% de professorat FPmenor de 30 anys, sense cap mesura per garantir la formació permanent, la innovació i la promoció professional, allunyant-se de l’alumnat i del món professional.

7.- Reduir les ràtios més elevades de l'Estat
n les ràtios més altes del sistema educatiu estatal amb 27 alumnes grup de mitjana, 5 punts per sobre de la mitjana estatal, sense comptar alumnes que cursen mòduls suspesos matriculats en altres cursos ni aquells que abandonen a mig curs, amb el que es pot arribar perfectament a tenir 40 alumnes .
CCOO ja va reivindicar en les meses tècniques d'FP la necessitat de blindar els desdoblaments i ampliar-los a molts mòduls on no s'ha previst, sense emmascarar-ho en el còmput d'alumnat i comptabilitzant l'alumnat que cursa cada UF del mateix grup classe.

8.- L'abandonament escolar prematur (AEP)
Tot i la manca d'indicadors d'AEP a l'FP no facilitats pel Departament d'Ensenyament, és notori el desfasament, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà, entre la matrícula i la graduació, degut a múltiples causes que ja ha vingut denunciant CCOO en cursos anteriors, l'inexistència d'un Sistema d'informació, orientació i acompanyament i el debilitament de l'atenció individualitzada degut a l'augment de ràtios. Les recomanacions de la UNESCO són d’un orientador/a per cada 450 alumnes. L'increment de l'alumnat d’FP inicial en 10 anys ha estat del 100% mentrestant el de graduats ha estat del 50%, detall que ens fa pensar en un elevat % d’AEP sobretot als cicles formatius de grau mitjà, d'alumnat que plega el primer curs.

9.- Contra la implantació progressiva de la LOMCE
L'aplicació de la LOMCE en relació a l'accés directe dels cicles formatius de Grau Mitjà als cicles Formatius de Grau Superior ja mostrà el seu impacte el curs passat en els primers cursos dels cicles formatius de Grau Superior.
CCOO sempre hem estat crítics a l'accés directe al GS que planteja la LOMCE, pels seus efectes devaluadors, ja que el currículum de GM no prepara a l'alumnat pels continguts curriculars del GS. Amb la normativa vigent es permet l'accés directe a cicles pertanyents al mateix itinerari però de famílies o de cicles de la mateixa família molt diferents.
10.- La Formació Professional a distància.
La manca de  recursos amb que compta l'Institut Obert de Catalunya (IOC) per poder implementar la seva oferta formativa amb qualitat a l'hora d'oferir materials adients i actualitzat amb suport audiovisual i per fer el seguiment apropiat de l'alumnat dels diferents mòduls i de les tutories, i els efectes de l'externalització, concretament dels serveis informàtics, ha causat nombroses aturades i incidències, amb gran malestar del seu alumnat que les denuncià davant del Departament.
D'aquesta manera la matrícula de l'IOC ha disminuït notablement aquests darrers anys, en canvi l'oferta privada d'FP a distància amb el vistiplau del Departament ha augmentat exponencialment.