11 de gener de 2016

Un de cada 35 alumnes d'FP de Grau Mitjà trobarà feina estable relacionada amb els estudis realitzats.



La mala gestió de la Formació Professional Inicial limita greument les oportunitats personals i professionals, amb un cost econòmic i social irrecuperable. 

D’un grup de 35 alumnes de Formació Professional de Grau Mitja, només 1 trobarà feina estable relacionada amb els estudis realitzats. La tasca docent és cada cop més complexa alhora que menystinguda pels seus gestors.



Al març de 2015 una anàlisi longitudinal d’inserció laboral de la Formació Professional entre els cursos 2004-2005 i 2010-2011 evidenciava el descens en la inserció laboral de 20 punts. L’estudi no va ser accessible fins a finals d’octubre i s’ometen els anys de major efecte de la crisi que són cabdals per a una planificació estratègica d’aquests ensenyaments.


El Departament d’Ensenyament va reconèixer als mitjans de comunicació el passat mes de setembre que un 15% dels alumnes de Cicles Formatius de Grau Mitjà abandonen els estudis sense finalitzar el  primer curs i que només una mica més de la meitat dels que continuen estudiant es treuen el títol. Catalunya és a la cua en abandonament prematur (22%), en atur juvenil a la Unió Europea (40,7%) i en nivell de qualificació en Grau Mitjà (9% respecte al 33% de l’OCDE).


Sobre l’abandonament a Grau Mitjà s’ha de tenir en compte que si d’un grup classe de 35 alumnes (exemple de ràtio d’inici a molts grups del Consorci d’Educació de Barcelona) el 16% no finalitzen el primer curs i de la resta poc més de la meitat es graduen, ens quedem amb uns 16 alumnes.


Amb les dades del darrer estudi d'inserció laboral dels ensenyaments professionals (2015), dels 16 alumnes graduats un 39,1% ja treballava o troba feina en els següents 6 mesos de finalitzar els estudis, el que equival a uns 6 alumnes, d’aquests segons el mateix estudi un 27,02% trobarà feina indefinida i un 71,27% d’aquests la trobarà indefinida i relacionada amb els estudis realitzats, i ens queda només un alumne.




Les causes d’aquesta situació, que hipoteca qualsevol política futura, es poden resumir en:

  • La crisi financera i les polítiques injustes, inútils i ineficaces aplicades pels governs espanyol i català per fer-hi front, com ara la reforma laboral, que ha provocat la precarització i destrucció generalitzada de llocs de treball.
  • La disminució de recursos en Educació en un 17% els darrers cinc anys, quan el Pressupost global del Govern quasi no ha sofert variació.
  • L’augment de ràtios (hi ha grups que comencen amb 40 alumnes si comptem repetidors), precarietat laboral dels docents i inexistència de canvis organitzatius i/o pedagògics destinats a combatre aquests problemes.
  • La inexistència de protocols coordinats d’informació, orientació i acompanyament acadèmic i professional entre les etapes obligatòries i postobligatòries.
  • La utilització de la Formació Professional per a segregar a l’alumnat que té dificultats en l’ensenyament obligatori, mecanisme propi de reformes ideològiques com la LOMCE.
  • El dèficit d’atenció tutorial a la Formació Professional de Grau Mitjà doncs els tutors/es només disposen d’una hora setmanal en grup i una hora per cada 5 alumnes en el seguiment de les pràctiques en empresa que sovint no s’arriben a materialitzar.
  • L’enorme desajust estructural entre les famílies amb més oferta i les que tenen més inserció laboral (de les 5 que tenen més oferta, només Sanitat està entre les 5 que tenen major inserció).
  • El deficient funcionament del Servei d’Ocupació de Catalunya que només canalitza el 2% de la inserció laboral d’aquests ensenyaments.
  • La manca d’enteniment i coordinació entre els departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació que ha dificultat i dificultarà el desenvolupament d’una Llei de Formació i Qualificació Professionals mal dissenyada.

Les polítiques del Govern de la Generalitat no només limiten les oportunitats a persones que podrien trobar feina i abandonen el Sistema Educatiu (fins els 24 anys comptabilitza com abandonament escolar prematur) sinó que a més es mostren incapaces de donar el paper clau que li pertoca a la Formació Professional.
Per a CCOO la qualificació de les persones és imprescindible per garantir un model productiu de valor afegit i no un que fonamenti la seva competència en els costos i generi llocs de treball precaris i poc qualificats.

CCOO demanem urgentment:
  • La recuperació del Diàleg Social, ara inexistent, com a garantía d’èxit reconeguda als models de Formació Professional de referència.
  • Presentar estudis de forma objectiva i actualitzada. No és admissible fer maquillatges amb les dades. 
  • Cal dotar al Sistema dels recursos necessaris i suficients.
  • Concreció de les mesures anunciades en educació inclusiva en matèria de formació professional per a determinar si tindran impacte en els greus problemes detectats.
Enllaç al comunicat de premsa i a les notícies relacionades.