15 de gener de 2016

Per què no podem dir Formació Dual a qualsevol model d'alternança?

Quínes característiques té l'alternança que s'aplica a Catalunya i que proposa CCOO.


La necessitat urgent de reduir la taxa d’atur juvenil (40,7%), de millorar el nivell de qualificació dels joves, especialment en títols de Grau Mitjà (9% a Catalunya respecte el 33% de l’OCDE), de trobar estratègies per a incentivar la continuïtat en el Sistema Educatiu (abandonament escolar prematur del 22%) i de millorar la transició al món laboral ha situat la Formació Professional i la recuperació de la figura de l’aprenent com a mesures urgents en l’agenda política.

La marca Dual és una de les modalitats d’alternança que combina l’aprenentatge al centre educatiu/formatiu amb el del centre de treball. Aquesta modalitat, consolidada a centreeuropa, es fonamenta en el diàleg social tripartit (administració, empreses i sindicats), la vinculació laboral de l’aprenent/treballador i la implicació de les empreses en la formació dels joves com a punt de partida d’una inversió que té retorn econòmic i social.

Amb l’aprovació sense consens del Reial Decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació professional dual, es va donar el tret de sortida a un ampli ventall de possibilitats d’una alternança anomenada “dual” que s’allunya molt dels objectius i recomanacions de la Comissió Europea (com són el diàleg, la transparència i el contracte laboral) i de les garanties formatives i de inserció laboral que ofereixen els models d’èxit europeus.

A l’estat espanyol només el País Basc s’ha desmarcat amb el seu model d’alternança que ofereix les garanties necessàries amb una implantació dialogada i progressiva sense pèrdua d’hores curriculars als centres (a l’empresa es cursa una especialització) i garanteix les competències curriculars de cada títol. El model Basc d’FP, de prestigi a nivell internacional, té una proximitat cultural i una regulació bàsica comuna que ens pot servir de referència.
Catalunya encapçala el creixement estatal de l’FP dual amb un augment en tres anys de 590 a més de 5.000 alumnes. La previsió de la Conselleria és assolir un terç de l’alumnat de la Formació Professional Inicial (actualment quasi 140.000 alumnes) en aquesta modalitat per l’any 2025.


Aquesta urgència per millorar la qualificació dels joves i la transició al treball en el context de reducció pressupostària del Departament d’Ensenyament (17% en els darrers 5 anys), d’augment del 80% d’alumnat a l’FP inicial (especialment en estudis a distància) i d’increment d’hores lectives i ràtios, ha fet tocar sostre la maquinària.



Davant del gran potencial que pot oferir una Dual amb garanties i diàleg, no ens podem conformar amb que s’utilitzi com a eina d’externalització de la formació per a augmentar l’oferta de places sense fer inversions en professorat ni en els equipaments necessaris.


Característiques del model “dual” del Departament d’Ensenyament
  • No hi ha diàleg ni consens, ni tan sols entre els Departaments implicats.
  • No hi ha suport addicional als centres, ni assignació d’un càrrec de coordinació específic de pràctiques i dual amb reducció horària, ni anàlisi del context empresarial del centre i per tant de les garanties d’èxit, ni reducció lectiva i suport per als tutors, ni gestió horària per als professors que perdin hores lectives...
  • Cada cop creix més la relació amb beca i s’infrautilitza el contracte de formació i aprenentatge creat per aquesta finalitat que gaudeix de fortes bonificacions empresarials.
  • La regulació amb detall es descriu en documents de gestió i organització dels centres que es presenten en una Mesa Sectorial sense possibilitat de fer consideracions.
  • No existeixen perfils definits per als tutors d’empresa i la seva formació és de 12 hores de les quals 4 són presencials.
  • No s’aposta pel compromís empresarial ni pel canvi de mentalitat que representa la inversió en formació fomentant el contracte laboral.
  • El desplegament de les bases de pràctiques, aprenentatge i dual en el marc de la Llei de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya es preveuen per al 2017. 

Propostes de CCOO
  •  Model Dual propi, sense màrqueting, basat en el diàleg i el consens entre l’administració, la comunitat educativa i les organitzacions empresarials i sindicals.
  • Regulació clara i concisa que defineixi els aspectes clau. 
  • Mai s'ha d’implantar per imposició a un centre. 
  • Les línies “dual” als centres poden de ser de nova implantació i no substitució de les existents. 
  • Els continguts curriculars dels cicles s’han de cursar íntegrament als centres, amb la formació del professorat i inversió en equipaments adients. 
  • La part Dual es pot realitzar amb cursos d’especialització un cop finalitzat el cicle i quan l’empresa garanteixi la vinculació laboral (models centreeuropeus i basc). 
  • Valorar alternativa de l’alternança simple amb contracte com a mesura prèvia. 
  • Coordinació entre centres del mateix territori. 
  • Anàlisi previ de les possibilitats d'èxit dels centres i capacitat formativa d’empreses. 
  • Suport i reconeixement als tutors i als centres, definir una coordinació de pràctiques i dual als centres i una capacitació pedagògica per als tutors d'empresa. 
  • Cal fer-la sempre amb contracte laboral i amb una avaluació exhaustiva dels aprenentatges adquirits a l'empresa que faci que les titulacions d'FP mantinguin estàndards de qualitat. 
  • S'ha de garantir la negociació col·lectiva i la representació legal dels treballadors amb informació i transparència. 
  • Publicació de dades completes sobre “dual” pel que fa a centres, docents, alumnes i modalitats d’alternança simple i en formació “dual”.