15 de gener de 2016

Canvia la normativa de pràctiques en centres de treball.


El passat estiu va haver un canvi substancial a la normativa de l'FCT a la qual CCOO va mostrar la seva oposició al Consell Escolar de Catalunya fent un vot particular.






En el tràmit de consulta pública ja vam manifestar que, per les gran implicacions  d’aquesta ordre, s’hagués hagut de debatre al si del CCFP. Per tal que es recollís una visió integrada de les pràctiques i l’alternança, en el marc de el III Pla General de l’FP i de la nova Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, actualment en tràmit parlamentari.

Considerem que la  present ordre presenta mancances en referència a la dedicació horària, idoneïtat i formació dels professors encarregats de la tutoria de pràctiques, així com dels tutors d’empresa, recursos humans que es consideren fonamentals per a l’èxit d’aquestes pràctiques. Per CCOO aquestes pràctiques obligatòries son el fonament de qualsevol altra format de col·laboració entre els centres educatius i els centres de treball i que garantir el seu èxit i bon funcionament depèn en gran part de la figura dels tutors de pràctiques. Així mateix s’haurien de definir i concretar aspectes organitzatius dels centres (coordinadors de pràctiques), per tal de potenciar la millora d’aquestes pràctiques i d’oferir un suport real als tutors que en son responsables.





A l’actualitat la major part dels tutors de pràctiques desenvolupen múltiples tasques cabdals en el procés, com:

  • Cerca de centres de treball per realitzar les pràctiques. Creació en moltes ocasions sense cap suport d’una cartera de centres de treball, amb places disponibles. Tasca que no sempre te l’èxit esperat: s’han de tocar moltes portes per obtenir resultats satisfactoris. 
  • Valoració de la idoneïtat dels centres de treball, de vegades molt complexa degut a la itinerància de l’activitat. 
  • Entrevistes inicials per a fer coincidir perfils entre empresa i alumne. 
  • Seguiment de les pràctiques, fent coincidir agendes, fora de l’horari que el professor té establert, amb canvis sobtats o anul·lacions i sovint sense visualitzar el lloc físic on l’alumne les realitza. 
  • Modificació, prorroga, avaluació i tancament de convenis. I homologació d’empreses. 
  • Seguiment, orientació i acompanyament de l’alumne al centre educatiu per tal que introdueixi les dades al quadern. 
  •  Disponibilitat en períodes de vacances.


Per la gran importància i existència de responsabilitats en determinats casos d’aquests convenis creiem que s’ha fet un esforç en definir protocols d’homologació d’empreses, d’elaboració de convenis, etc. Però és necessari també que aquesta ordre desenvolupi uns criteris bàsics en referència a:

  • Suport efectiu i definit als tutors, del centre docent, de les Cambres de Comerç o del Departament d’Ensenyament a la cerca de centres de treball adequats i en la gestió administrativa. 
  • Reducció d’horari lectiu als tutors o adaptació del mateix, compactat de forma convenient, i de manera proporcional al nombre d’alumnes (mínim de 1 hora per cada 5 alumnes). 
  • El reconeixement adequat als tutors (mèrits, remuneració de la tutoria, etc.) 
  • Formació als tutors en la relació amb les empreses. 
  • Requisits específics dels tutors de pràctiques (estabilitat en el centre, coneixement del sector, etc.). No pot quedar només en “preferentment” (article 16.3). 
  • Responsabilitat legal en cas d’accident del tutor de pràctiques. 
  • Hores mínimes de docència al grup de tutoria (recomanable de 4 hores setmanals). 
  • Compartir la informació continguda als convenis de formació en centres de treball amb els representants legals dels treballadors de cada empresa. 
  • Concreció en la figura de coordinació de pràctiques una reducció lectiva mínima de 2 hores setmanals per família professional.

CCOO no comparteix la manca de concreció de mínims quan es parla de “formació” en centres de treball, ni en la possible ampliació a més del 30% “en cas de programes o actuacions promogudes o que es considerin d'interès pel Departament” (article 7.5), o en la realització de les pràctiques en els centres del sistema educatiu (article 15.3). No podem caure en l’ambigüitat d’una formació de qualitat, quan no s’articulen els mecanismes per garantir-la, i menys, amb possibilitat d’ampliacions indefinides sense informació/participació als representants legals dels treballadors.

Així mateix no trobem necessària la utilització de “Formació Professional Bàsica” per, entre d’altres raons, les seves limitacions d’edat en la realització de les pràctiques (edat laboral de 16 anys i utilització de determinada maquinària als 18) i per l’existència de programes propis com son els PFI. Els aspectes descrits no poden quedar pendents del desenvolupament anual de cada curs, requereixen un marc regulador més consistent, amb uns mínims, que doni més credibilitat a una part del currículum que té “moltíssima importància” per ser una part de l’aprenentatge i el fonament de la relació entre el centre i l’empresa per a d’altres formats com l’alternança simple o l’alternança en formació dual.