16 d’octubre de 2014

Informe estatal Formació Professional 2014/2015.


La Federación de Enseñanza de CCOO elabora un estudi que fa palès que l'estat no fa l'aposta necessària en Formació Professional ni en combatre l'abandonament prematur tal com la Unió Europea ens recomana. La Federació d'Educació de CCOO a Catalunya ja adverteix des de fa temps d'aquestes greus problemàtiques que son evidents al nostre territori i que es poden agreujar amb una hipotètica implantació de la FP Bàsica.


Mentre les primeres dades constaten el fracàs de la FP Bàsica, desenes de milers de joves segueixen sense poder accedir als estudis de Formació Professional, bàsics per al mercat laboral i per a la millora de qualificació que ens exigeixen des de la Unió Europea.

S'atura l'oferta de les titulacions més necessitades pel mercat laboral mentre es redueixen les beques, s'augmenten les taxes, es perd ocupació docent, s'augmenta la càrrega lectiva, es redueix la dedicació tutorial i no s'inverteix el mínim necessari en formació permanent per al professorat.


El que tenim a l'estat espanyol aquest curs 2014-2015.
  • El Ministerio de Educación atribueix un creixement del 28,9% de places a FP a les quals es comptabilitzen les teòricament ofertades a FP Bàsica. En realitat s'ha paralitzat el RD de desenvolupament de l'FP de 2011 i s'han perdut un 1000 grups respecte als anteriors PQPI. 
  • La pèrdua real d'oferta de la FP Bàsica s'atribueix a: manca d'orientació adequada, precipitació, augment de les ràtios, pèrdua d'oferta territorial i de perfils de PQPI i desconfiança de les famílies en una nova oferta amb menys garanties de projecció acadèmica.
  • El resultat final es que els alumnes més necessitats tenen menys solucions i no s'atendrà el seu perfil ni les seves necessitats educatives.
  • El Ministerio estima que s'ha de créixer a ritme de 40.000 places anuals en els propers 5 anys però des del curs 2003/2004 el creixement de centre públics que oferten Cicles Formatius de Grau Mitjà es tant sols del 13,3%; quan l'alumnat ha crescut un 50,6%, el que demostra que les administracions educatives porten una dècada sense ampliar l'oferta.
  • La insuficient oferta pública de places porta al creixement del negoci privat del sector fins al punt de que algunes universitats han començat a impartir Cicles Formatius de Grau Superior sense cap consens estratègic amb el Sistema Educatiu.
  • Tot i el creixement de les famílies de Sanitat, Serveis a la Comunitat i Informàtica, la resta d'oferta segueix estàtica des de fa 10 anys el que produeix un desajustament amb la demanda personal i del món laboral.

El que necessitem.
  • Espanya amb un 23,6% de taxa d'abandonament prematur, i Catalunya amb una xifra similar, doblen la mitjana europea, el que demostra un dèficit molt greu en polítiques educatives adequades.
  • Tenim xifres similars d'estudis de la població adulta a Espanya i Catalunya que ens situen en el 9% d'estudis de Grau Mitjà en front al 33% de mitjana a l'OCDE i molt lluny dels referents competitius com són Alemanya (55%), Finlàndia (38%) i Suècia (33%).
  • Els errors de regulació, planificació i disseny del Sistema d'FP Dual mostren signes evidents ja que no corregeixen l'escandalós 50% d'atur juvenil. S'ha d'adquirir un compromís seriós amb la implantació d'aquest sistema, avaluant les condicions òptimes de desenvolupament a les empreses i en els centres docents, dissenyant i planificant el seu funcionament amb els agents socials. Tot al contrari del que s'ha fet.
  • La manca de connexió entre el món educatiu i el laboral s'ha de resoldre definitivament, amb un diàleg entre les institucions educatives i laborals, sense que siguin només les últimes les que marquin les condicions.

La manca de finançament afecta a les pròpies mesures del Govern, essent l'exemple més clar el de l'FP Bàsica, a la qual, en els pressupostos per a 2015 se li assignen els fons del Programa de Compensatòria (suposant la meitat total dels recursos de l'FP Bàsica), tots ells constitueixen bestretes sota la modalitat d'actius financers destinats a les comunitats autònomes. Aquesta debilitat en la inversió educativa és un llast per a qualsevol iniciativa.

+INFORMACIÓ: