21 d’abril de 2012

Quins títols LOE s’han implantat a Catalunya?


CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

Agrària
Producció agroecològica
Producció agropecuària
Jardineria i floristeria

Administració i gestió
Gestió administrativa

Electricitat i electrònica
Instal·lacions elèctriques i automàtiques
Instal·lacions de telecomunicacions

Fabricació mecànica
Mecanització
Soldadura i caldereria  

Fusta, moble i suro
Fusteria i moble

Hoteleria i turisme
Cuina i gastronomia
Serveis en restauració

Indústries alimentàries
Forneria, pastisseria i confiteria
Olis d’oliva i vins  
Elaboració de productes alimentaris

Informàtica i comunicació
Sistemes microinformàtics i xarxes

Instal·lació i manteniment
Instal·lacions de producció de calor
Instal·lacions frigorífiques i de climatització

Química
Planta química

Sanitat
Emergències sanitàries
Farmàcia i parafarmàcia

Tèxtil, confecció i pell
Confecció i moda

Transport i manteniment de vehicles
Carrosseria
Electromecànica de vehicles  automòbils

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Edificació i obra Civil
Projectes d’edificació  

Energia i aigua
Eficiència energètica i energia solar tèrmica

Electricitat i electrònica
Sistemes electrotècnics i automatitzats

Fabricació mecànica
Construccions metàl·liques
Programació de la producció en fabricació mecànica
Disseny de productes en fabricació mecànica

Hoteleria i turisme
Gestió d’allotjament turístic
Guia, informació i assistència turístiques
Agències de viatges i gestió d’esdeveniments
Direcció de cuina
Direcció de serveis en restauració

Indústries alimentàries
Vitivinicultura
Processos i qualitat en indústries alimentàries

Informàtica i comunicació
Administració de sistemes informàtics a la xarxa
Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma
Desenvolupament d'aplicacions per a web

Instal·lació i manteniment
Desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids
Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids

Química
Laboratori d’anàlisi i decontrol de qualitat
Química industrial

Sanitat
Audiologia protètica

Serveis socioculturals i a la comunitat
Educació infantil  

Tèxtil, confecció i pell
Patronatge i moda

Transport i manteniment de vehicles
Automoció

FP: fonamental per sortir de la crisi!


Si féssim una cerca a Google sobre aquest text, advertiríem que apareix amb una freqüència molt important en les cites de premsa i/o opinió relacionades amb la formació professional. L’han feta seva tot tipus de professionals, periodistes especialitzats, càrrecs polítics (de qualsevol signe o color), sindicats, associacions d'estudiants, professors i professores de tots els nivells educatius, tota mena d'organismes i institucions, presidents/es de comunitat autònoma, economistes, organitzacions empresarials ... I és que, amb tots els matisos que es vulguin, hi ha un gran concert en torn a l’opinió que la formació professional és fonamental [també] per sortir de la crisi.

L'afirmació, que comença a sonar a tòpic, és incontestablement certa. Hi ha l'experiència i el coneixement científic suficients -reflectits convenientment en multitud d'estudis i informes europeus, nacionals i internacionals- per poder afirmar que, més que una opinió que comparteix molta gent, és una realitat objectiva.

El Ministeri d'Educació acaba publicar al BOE les dràstiques mesures que proposa per estalviar 3.000 milions d'euros en educació (http://ves.cat/a_17). La frase del Rector de la UPV, Iñaki Goirizelaia, valora de manera oportuna, sintètica i contundent el que representen aquestes mesures: "Si l'educació és cara, no podem ni hem d’experimentar el cost que pot arribar a tenir la ignorància".
En matèria de formació professional, que és el tema que ens ocupa aquí, cal fer dues referències específiques, malgrat l’impacte general de l’augment de ràtios o jornada lectiva, de produir-se, ens afecta tant negativament com a la resta d’etapes del sistema educatiu.

Diferir l'aplicació del RD 1147 al curs 2014-2015
La mateixa "tècnica derogatòria" va ser aplicada fa escassos dies al RD 1146. En ambdós decrets es contenien canvis de gran transcendència que afectaven a la formació professional. Admetent que no són tots els que estan, ni estan tots els que són, els canvis que conté el RD 1147 conformaven una de les reformes més importants en l'ordenació de la formació professional del sistema educatiu. Uns canvis pretesament dirigits a facilitar l'augment del nostre nivell de titulats i, per tant, a promoure la convergència (o, el que és el mateix, disminuir la gran distància) amb Europa en els nivells de qualificació de la població activa del país (aquells que solen utilitzar-se com a indicadors de competitivitat), dades a les quals al·ludia el ministre Wert fa molt poc per "constatar" la "ineficàcia de la LOGSE" i justificar la integració d'un model dual del qual no sabem encara res.
Ni tan sols s'ha manifestat el ministre a favor de conservar només algunes de les mesures clarament positives per a la dinamització i modernització del sistema, com les passarel·les entre els diferents nivells, la generalització dels PQPI de dos anys o els cursos d'accés específics, per dir només algunes ...És evident que “s'ha valorat” el cost d'implantar-les, però no el cost que ens suposarà prescindir-ne. 


Hi ha hagut una excepció. S'haparalitzat tota la reforma continguda al RD menysla disposició addicional setena, la que permet que el Ministeri autoritzi alscentres docents militarsa oferir títols de FP del sistema educatiu. És queaquesta mesura era molt més urgent i necessària queles altres?
És oportú recordar que aquest Ministeri va derogar els nous temaris d'oposició, ja publicats i en vigor, abans no es poguessin utilitzar en cap concurs. Això ha obligat a tornar a utilitzar els antics, és a dir, els nostres opositors han de preparar-se en continguts i matèries desfasats o ja inexistents en les disciplines i especialitats corresponents (només cal pensar, en la informàtica o l'electrònica dels temaris de fa 15 anys), fet que suposa una involució inexplicable que denota una clara manca de preocupació pel que han de saber els professors i el que han d'ensenyar als seus alumnes.
No implantar els mòduls LOE de 2000 hores.
Pel que sembla, el pas de les 1.100, o 1.400, o 1.700 hores dels antics títols LOGSE a les 2.000 dels títols LOE que els han de substituir, suposa un cost del qual podem prescindir. El cost, consti, no només s’ha de calcular en funció del professorat que es deixarà de contractar. No es pot justificar de cap de les maneres que es deixin d’aplicar les noves titulacions perquè són les que incorporen les noves competències que demana el mercat de treball actual. Per això es van actualitzar! Com és possible que es plantegem deixar d’oferir-les, quan el que hi ha és una veritable necessitat de facilitar, tant com es pugui, l’accés a la feina? L’actualització de les titulacions va suposar un esforç col·lectiu i econòmic enorme. No té cap tipus d’explicació que en el context actual de crisi i atur juvenil no s’aprofiti la potencial rendibilitat que té renovar l’oferta de títols.

...Tot plegat no és només no avançar, és retrocedir.

Montse Milan

15 d’abril de 2012

¿Cómo será la ordenación de la formación profesional el próximo curso?


A falta de conocer cómo será el primer curso de la nueva FP de tres años, el profesorado y los centros de formación profesional estamos expectantes sobre la aplicación y concreción de ésta y otras medidas que, teóricamente, han de aplicarse el próximo curso.

Sabemos que el Ministerio promueve el aplazamiento de la aplicación del RD 1146 que regulaba el 4º de la ESO orientador (http://ves.cat/a_j6). Al parecer, la idea sigue siendo convertir el 4º de la ESO en un 1º de Bachillerato o en un 1º de FP que tendrían unas asignaturas en común (cuatro, al parecer) y otras tantas específicas de uno u otro itinerario. Me parece, por tanto, que la “imprescindible” reforma del último curso de la ESO se ha quedado en una copia matizada de lo que ya aprobara el gobierno anterior el pasado mes de Julio (http://ves.cat/a-IC).

Hay que recordar, y esto sí me parece muy importante, que el citado RD regulaba también los aspectos básicos, para todo el estado, de los programas de cualificación profesional inicial y que, de prosperar el aplazamiento sin la exclusión correspondiente, se paralizaría una importante iniciativa para generalizar y consolidar la ampliación de estos programas a dos años y la posibilidad de que los alumnos puedan incorporarse a ellos a la edad 15 años. Dos medidas que se advierten positivas, con todos los matices y consideraciones que se quieran, sobre todo en atención a la dispar implantación y regulación de estos programas en las distintas comunidades autónomas.

Nada se ha dicho, sin embargo, sobre la aplicación del vigente RD 1147, de ordenación general de la FP del sistema educativo (http://ves.cat/a-IB). El calendario de aplicación de la norma emplaza la implantación de lo regulado al curso 2012-2013 y, teóricamente, las distintas administraciones deberían estar sentando las bases, al menos, de las reformas que hay que aplicar. Entre ellas, las importantes novedades en las vías de acceso a la FP o los nuevos criterios para establecer la reserva de plazas en los centros.

No menos importante es la aplicación del todavía más reciente RD 1618 sobre reconocimiento de estudios en el ámbito de la Educación Superior (http://ves.cat/a-IA), muy oportuno en el actual contexto de análisis y reforma de nuestro sistema universitario que, al parecer, ha pasado de ser mejorable a ser algo sumamente ineficiente y caro por no tener ninguna universidad entre las mejores del mundo, a pesar del reconocido e incontestable prestigio de nuestros titulados.

No conocemos cómo vamos a instrumentar estos cambios, ni tampoco otros de importante calado que afectan a la FP del sistema educativo y que ya se establecieron en otras normas (en la Ley de Economía Sostenible, por ejemplo), por no hablar del todavía desconocido modo en que se piensa aplicar el famoso sistema dual... ¿Cómo se va a “encajar” todo esto? ¿Cómo se va a presupuestar? ¿Cómo va a afectar a los centros, al profesorado y los/las estudiantes? Y, sobre todo, ¿cuándo nos lo van a explicar?.

Montse Milán Hernández.

13 d’abril de 2012

La Reforma Laboral paso a paso


Los efectos de la reforma laboral sobre los derechos de los trabajadores es el título del libro electrónico que se puede consultar en la Web de CCOO. Elaborado por el Gabinete de Estudios Jurídicos de CCOO, además del análisis jurídico de los principales efectos del RDL 3/2012, incluye los textos legales, las propuestas de enmiendas elaboradas por CCOO y UGT, opiniones jurídicas y comunicados sindicales relacionados con la reforma laboral.

Paradigma del Sistema Educativo

11 d’abril de 2012

Una experiencia dual en el ámbito educativo en Cataluña.


Con objeto de facilitar el acceso a las enseñanzas de formación profesional, a través del Decreto 240/2005 se establecieron diversas medidas flexibilizadoras en la oferta, entre ellas la distribución temporal extraordinaria de los ciclos formativos. Esta regulación se encuentra derogada actualmente por la actual normativa autonómica de ordenación general del sistema, que consolida esta fórmula como la modalidad que posibilita la simultaneidad en el tiempo de la formación inicial y la actividad laboral y recibe el nombre de “régimen de alternancia entre formación y trabajo”. Lo que viene a ser, considerando todas las distancias de carácter práctico y conceptual que se precisen, nuestro particular “sistema dual” en el ámbito de la formación profesional inicial .
La alternancia se ha dirigido, preferentemente, al alumnado matriculado en ciclos formativos de grado medio o superior con baja demanda de matriculación y a sectores o actividades económicas con falta de personal cualificado. Pueden participar centros educativos de titularidad pública o privada presentando un proyecto de viabilidad para implantar el programa. La participación activa del profesorado en el seguimiento de los alumnos se considera actividad de innovación a efectos de reconocimiento de los estadios de promoción docente a los funcionarios de carrera no universitarios.
La experiencia consiste, básicamente, en impartir ofertas formativas vinculadas a la formalización de convenios de colaboración entre las empresas y los titulares del centro educativo para poder cualificar a los alumnos matriculados en un ciclo formativo, a través de un proceso conjunto de formación y trabajo que se extiende a lo largo del mismo, mediante un contrato laboral a tiempo parcial. Todo el alumnado debe disponer de un lugar de trabajo y recibe por tanto, el salario estipulado. En dicho convenio de colaboración, por norma general, se establecen, como mínimo:


la distribución temporal extraordinaria ( generalmente, al largo de dos cursos, si el ciclo es de un año, y de tres cursos, si el ciclo es de dos),


la organización del tiempo (por días a la semana, por semanas o quincenas, en turnos de mañana o tarde). Durante el primer trimestre del primer curso del ciclo formativo el alumno realiza exclusivamente formación en el centro educativo y, a partir del segundo trimestre y hasta la finalización del ciclo, alterna la formación y el trabajo,


el límite horario (la jornada máxima incluida la formación y el trabajo, que es de cuarenta horas semanales y ocho diarias; con carácter general, 4h en la empresa y cuatro en el centro


la asignación del alumno al lugar de trabajo,


el mecanismo de coordinación y de seguimiento de cada alumno, tanto por parte de la empresa como del centro. Se designan dos tutores, uno del centro y otro de la empresa, que se encargan de seguir el proceso de aprendizaje del alumno y se reúnen una vez al mes.

Todos los alumnos deben firmar un documento donde se comprometen, a cumplir con los requisitos establecidos.


Los resultados de la experiencia, que empezó en el 2008 con 200 plazas, a día de hoy, son bastante discretos. No se ha dado el impulso y la generalización esperada en esta modalidad. Los centros educativos que la han implantado señalan, como principal impedimento, la falta de empresas dispuestas a asumir la responsabilidad -¿social?-  que implica un modelo de estas características, a pesar de la valoración de éxito que hacen la mayoría de centros empresariales que han participado en alguna experiencia.

¿Podríamos mejorar?

Se puede y se debe mejorar. La posibilidad de alternar la formación inicial con el trabajo no sólo es positiva desde el punto de vista del aprendizaje, la madurez, la especialización profesional o, si se quiere,  como la fórmula más capaz  de relacionar eficazmente los intereses de cualificación de las personas y de las empresas, sino también porque puede contribuir determinantemente en la  reducción los desmesurados niveles de desempleo juvenil y de abandono de las enseñanzas postobligatorias.

Por ello debería ser una eje estratégico de cualquier plan o acción de gobierno. Un plan que debería escapar de las comparaciones poco útiles -y sólo de éstas- con otros modelos o sistemas con los que no tenemos demasiados puntos de comparación y que ha de diseñarse y planificarse, ineludiblemente,  con la participación de los agentes sociales. No, no somos Alemania. Allí el coste de la formación en alternancia del sistema dual lo asume íntegramente la empresa, por nombrar sólo alguna de las grandísimas diferencias  -no sólo económicas- que nos separan en este particular.

Dos requisitos urgentes

1.- La organización y la gestión de los centros docentes debe cambiar. Parte del éxito de estos programas se basa en la capacidad que han tenido los centros de “convertir” a sus profesores en tutores expertos y en dotarles de tiempo para llevarlos a cabo. No se puede pretender que ese “ingenio” se generalice a base de voluntarismo o de una pretendida eficacia de las  decisiones en la gestión de los recursos de los centros educativos, amparada en la individualidad de su autonomía. Deben establecerse perfiles de trabajo (profesionalización) y criterios claros de organización y gestión para que los centros tengan la oportunidad de disponer y organizar los recursos necesarios. ¿Para cuando en Cataluña un nuevo acuerdo de personal docente para los ciclos de formación profesional? ( el último, del 1999). El único impulso que se le ha dado a este acuerdo ha sido el de alterar condiciones pactadas para aplicar recortes a los recursos de los centros y a las condiciones de trabajo del profesorado ( http://ves.cat/a-3- ). En nuestro contexto, es tremendamente difícil un impulso real de transformación de la formación profesional, en cualquier sentido, sin la participación de la formación profesional del sistema educativo y la complicidad del profesorado.

2.-Reforzar el estímulo y el acompañamiento de la Administración. Hay que fomentar la utilización de estos programas entre el sector empresarial. Para el profesorado ya supone una auténtica odisea encontrar centros para que sus alumnos puedan hacer las FCT. Sin una figura concreta en los centros que se ocupe de impulsar y mantener este tipo de experiencias, la ayuda de la administración pasa de ser necesaria -que lo es, en cualquier caso- a imprescindible. Es una condición indispensable que la empresa conozca y comprenda bien las ventajas y oportunidades de este tipo de experiencias y que cuente con estímulo suficiente para promoverlas.

Empecemos por aquí. O por otro sitio, pero empecemos.

Montse  Milán Hernández

9 d’abril de 2012

"Nova" reforma i millora de la Formació professional?


TEMARIS D’OPOSICIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL:

Professors preparats per tecnologies que ja no existeixen

Després de fer pública la nostra indignació per la decisió ministerial de canviar de nou els temaris d'oposicions docents i denunciar  el  greu perjudici per a milers d’opositors, és oportú fer especial referència a l’impacte d’aquesta decisió en els continguts que ha de dominar el professorat de la Formació Professional del sistema educatiu.

Els temaris de les oposicions docents relacionats amb les especialitats de FP que es van publicar al BOE del 18 de novembre passat, han canviat substancialment des dels anys 90, ja que el seu contingut està relacionat amb els currículums dels nous títols de Formació Professional publicats després de la LOE i adaptats a les noves exigències de l’actual mercat de treball i dels actuals estàndards europeus.

Només a tall d’exemple, per a l'especialitat d'Electrònica s'ha derogat un temari que contemplava la fibra òptica, les comunicacions, la TV-digital, l’ àudio-digital i vídeo-digital i informàtica. Mentrestant per a aquesta mateixa especialitat s'ha recuperat un temari en el qual no apareixen aquests continguts ja que quan es van dissenyar no estava implantada aquesta tecnologia.

En la branca d'Electricitat s'ha derogat un temari que establia entre els seus continguts les instal·lacions fotovoltaiques, instal·lacions eòliques i centrals elèctriques,  tecnologies d’àmplia difusió a causa del desenvolupament de les energies renovables, a més dels sistemes de control i robòtica industrial de què disposem per l'avanç tecnològic, que fa anys eren impensables.

A més en tots els temaris derogats de les especialitats d'FP s'inclouen temes relacionats amb l'impacte ambiental, la seguretat, la prevenció de riscos laborals i els processos productius dels sectors; continguts que estan molt relacionats amb la sensibilitat de la nostra societat i del mercat de treball actuals que no s'establien en els temaris anteriors.

D'altra banda, en els temaris derogats de les especialitats de tecnologia i d'Informàtica s'introduïen continguts relacionats amb les TIC's -informàtica, xarxes de telecomunicacions, internet i intel·ligència artificial -, que lògicament no estan inclosos en els temaris “recuperats” ja que no existien aquestes tecnologies quan es van elaborar. Aleshores no s'havien desenvolupat ni les tecnologies de la informació i la comunicació.

El mateix passa amb les especialitats d'Arts Gràfiques en què el desenvolupament tecnològic dels últims anys ha estat enorme i els temaris ara restablerts estan totalment desfasats.

Els opositors, per decisió del nostre Ministeri d'Educació, hauran de preparar uns coneixements totalment desfasats que ja no serveixen per a res...Per aquí comença la gran millora de la Formació Professional anunciada per la nova administració central?

...Tant enyoren alguns el passat?