30 de gener de 2018

10 prioritats d'FP per al Nou Govern.


L'impuls de la Formació Professional és clau pel progrés social i econòmic i pel canvi del model productiu.

La darrera legislatura no ha estat capaç de desplegar la Llei 10/2015 segons el calendari establert ni de revertir les retallades en educació de la crisi financera que han tingut un major impacte en els centres i les plantilles d'FP.
La manca de finançament per afrontar l'augment d'alumnat que retorna al sistema educatiu sense orientació, la necessitat de formació permanent, de recursos i de càrrecs que es destinen per a oferir la Carta de Serveis dels centres... agreuja laprecarietat dels i les joves en l'etapa educativa, en molts cassos, prèvia al món laboral, incrementant les possibilitats d'abandonament i contribuint a l'augment de l'atur juvenil. També empitjora les condicions laborals dels i les docents que pateixen les ràtios més elevades de tot l'Estat (27 alumnes per grup), amb la major interinitat, i mantenen els Projectes dels Centres amb voluntarisme ja que no s'hi han destinat recursos en les darreres millores acordades.

CCOO hem denunciat en tots els espais de representació, tant locals, autonòmics o estatals, les deficiències i necessitats de la Formació Professional i hem proposat accions i millores. Portem anys demanant al Govern l'actualització de l'Acord FP de l'any 1999 per tal de blindar i millorar les condicions laborals i la qualitat de la Formació Professional Inicial. Cal un Pla de Xoc de la Formació Professional en la propera legislatura per afrontar aquestes deficiències, amb els següents eixos prioritaris:

1.- Garantir el Pacte Nacional per la Indústria
Hem participat en el desenvolupament del PNI amb aportacions i propostes en tots els grups de treball com: la necessitat d'un Pla d'informació, orientació i acompanyament coordinat entre etapes obligatòries, postobligatòries i Universitat, i coordinat entre les conselleries implicades; la necessària participació dels Agents Socials en l'elaboració, seguiment i avaluació de les mesures amb indicadors; la perspectiva de gènere i la necessitat de potenciar la difusió de les vocacions industrials i la figura dels/les orientadors/es; incentivar la formació contínua dins de la jornada laboral com a salari indirecte en l'àmbit industrial; ampliar els recursos per als plans d'oferta formativa dels sectors industrials (sense perjudici d'altres sectors) per a persones ocupades o en situació d'atur; una formació en alternança o en dual amb diàleg social per afavorir la transició escola-treball per una ocupació de qualitat amb vinculació laboral.

2.- Un nou Acord per la Formació Professional
S’ha d’actualitzar l’Acord de Formació Professional de l’any 1999 per adaptar les estructures organitzatives, els recursos i les condicions de treball dels centres educatius als reptes actuals, com són l’orientació, l’abandonament escolar prematur, la manca d’hores per la carta de serveis d’FP ( innovació , l’FP dual, emprenedoria, qualitat...), la manca de professorat i de formació permanent per aquest, reduir ràtios, afavorir l’atenció individualitzada, regular les condicions laborals dels ERE i fent possible una FP amb equitat i de màxima qualitat.

3.- Les relacions Centre-Empresa
S'ha desenvolupar l'FP dual, les pràctiques, l'alternança i la Formació en Entorn Laboral amb consens social, equitat, la millor vinculació laboral possible, garanties de màxima qualitat dels aprenentatges a les empreses, inserció laboral de qualitat, dedicació, formació i reconeixement de les tutories i coordinacions als centres educatius i empreses, sense pèrdua d'hores curriculars ni de dotacions als centres.
No es contempla en la normativa cap hora de reducció lectiva, ni cap retribució complementària per poder desenvolupar els seus càrrecs. D'altrament s'indica al director/a que les hores a adjudicar a aquests responsables s'obtenen de les hores alliberades per la reorganització curricular del grup,
Continua estenent-se la Formació en Entorn Laboral (FEL) derivada de l'aplicació del Decret 284/2011 d'ordenació general de l'FP inicial i cal plantejar el paper i funcions dels tutors del centre educatiu. Cal  vetllar per l'aplicació de la FEL en les Escoles d'Art i Disseny, per tal de poder fer el seguiment dels continguts amb els mòduls atorgats i hores lectives corresponents que s'impartiran a l'empresa o s'impartiran de forma compartida entre el centre docent i l'empresa per evitar que esdevingui una retallada de plantilla i una externalització.

4.- Desplegament Llei 10/2015
S'ha de desenvolupar la Llei 10/2015 amb recursos i diàleg social, establir-ne la governança i els centres integrats, per tal de coordinar els subsistemes d'FP inicial i per l'ocupació. Es requereix d'una aposta clara com a Govern, no únicament en el seu finançament sinó també en la coordinació interdepartamental.
El dret a l’educació i la formació al llarg de la vida és una necessitat urgent per a la nostra societat si volem transformar el nostre sistema productiu i avançar en la igualtat d'oportunitats, la reducció de desigualtats i la justícia social. Un pilar bàsic d’aquesta educació, ha de ser l'Educació de persones adultes i els programes de noves oportunitats, així com l’acreditació de competències professionals i la formació contínua dels treballadors i treballadores.

5.- Combatre la privatització
El context de manca de qualificacions intermèdies, desinversió dels serveis públics, d'atur juvenil i la manca d'oferta pública d'FP han afavorit, amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament, l'entrada al mercat de l'oferta formativa privada d’empreses, multinacionals, editorials i fundacions universitàries que imparteixen totes les modalitats (a distància, semipresencial i presencial) de nombroses famílies professionals a preus desorbitats. Mitjançant convenis i habilitació de mesures flexibilitzadores es facilita l'obtenció de titulacions cursades per aquestes entitats sense els requisits, supervisió i condicions que s'imposen als centres de titularitat pública, creant una competència directe a l'oferta del territori. L'exemple més flagrant d'aquesta privatització és l'obertura a l'Hospitalet de Llobregat del centre més gran d'FP privat a distància als antics jutjats, de titularitat pública.

6.- Precarietat del professorat
Malgrat  l’acord de 16 de juny de 2017 per donar estabilitat a les plantilles i reduir l’índex de temporalitat al 8% no s’ha afegit cap plaça de cap especialitat d’FP en la convocatòria d'oposicions 2017.
El nivell d'interinatge en l'FP és dels més elevats d’Ensenyament, amb un 30% en la majoria d'especialitats, fet que augmenta la inestabilitat que es dona des de fa cursos i produeix que substitucions o vacants de força especialitats puguin trigar setmanes o mesos en cobrir-se. Veure denúncia de principi de curs de manca de 100 places de professorat d'FP.
Aquesta retallada constant de condicions laborals dels darrers anys fa empitjorar la qualitat del sistema públic i augmenta la precarietat d’un col.lectiu que enveilleix, només 1,2% de professorat FPmenor de 30 anys, sense cap mesura per garantir la formació permanent, la innovació i la promoció professional, allunyant-se de l’alumnat i del món professional.

7.- Reduir les ràtios més elevades de l'Estat
n les ràtios més altes del sistema educatiu estatal amb 27 alumnes grup de mitjana, 5 punts per sobre de la mitjana estatal, sense comptar alumnes que cursen mòduls suspesos matriculats en altres cursos ni aquells que abandonen a mig curs, amb el que es pot arribar perfectament a tenir 40 alumnes .
CCOO ja va reivindicar en les meses tècniques d'FP la necessitat de blindar els desdoblaments i ampliar-los a molts mòduls on no s'ha previst, sense emmascarar-ho en el còmput d'alumnat i comptabilitzant l'alumnat que cursa cada UF del mateix grup classe.

8.- L'abandonament escolar prematur (AEP)
Tot i la manca d'indicadors d'AEP a l'FP no facilitats pel Departament d'Ensenyament, és notori el desfasament, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà, entre la matrícula i la graduació, degut a múltiples causes que ja ha vingut denunciant CCOO en cursos anteriors, l'inexistència d'un Sistema d'informació, orientació i acompanyament i el debilitament de l'atenció individualitzada degut a l'augment de ràtios. Les recomanacions de la UNESCO són d’un orientador/a per cada 450 alumnes. L'increment de l'alumnat d’FP inicial en 10 anys ha estat del 100% mentrestant el de graduats ha estat del 50%, detall que ens fa pensar en un elevat % d’AEP sobretot als cicles formatius de grau mitjà, d'alumnat que plega el primer curs.

9.- Contra la implantació progressiva de la LOMCE
L'aplicació de la LOMCE en relació a l'accés directe dels cicles formatius de Grau Mitjà als cicles Formatius de Grau Superior ja mostrà el seu impacte el curs passat en els primers cursos dels cicles formatius de Grau Superior.
CCOO sempre hem estat crítics a l'accés directe al GS que planteja la LOMCE, pels seus efectes devaluadors, ja que el currículum de GM no prepara a l'alumnat pels continguts curriculars del GS. Amb la normativa vigent es permet l'accés directe a cicles pertanyents al mateix itinerari però de famílies o de cicles de la mateixa família molt diferents.
10.- La Formació Professional a distància.
La manca de  recursos amb que compta l'Institut Obert de Catalunya (IOC) per poder implementar la seva oferta formativa amb qualitat a l'hora d'oferir materials adients i actualitzat amb suport audiovisual i per fer el seguiment apropiat de l'alumnat dels diferents mòduls i de les tutories, i els efectes de l'externalització, concretament dels serveis informàtics, ha causat nombroses aturades i incidències, amb gran malestar del seu alumnat que les denuncià davant del Departament.
D'aquesta manera la matrícula de l'IOC ha disminuït notablement aquests darrers anys, en canvi l'oferta privada d'FP a distància amb el vistiplau del Departament ha augmentat exponencialment.


7 de gener de 2018

5 anys d'FP Dual sense càrrecs de coordinació ni tutoria

L'èxit dels projectes Dual no pot dependre del voluntarisme del professorat, calen recursos 










El curs 2012/2013  s’inicià l’oferta de cicles formatius en alternança (dual i simple) amb la implicació de 25 centres, 590 alumnes i 118 empreses.

El present curs 2017/2018,  5 anys més tard, segons dades d’inici de curs facilitades pel mateix Departament d’Ensenyament la formació professional dual compta amb la implicació de 229 centres, 10.000 alumnes, 114 títols impartits i de 3.589 empreses i entitats col·laboradores.
L’augment  que s’ha produït de centres que ofereixen cicles formatius en alternança, de cicles formatius de les diferents famílies professionals, d’alumnat i d’empreses implicades és més que significatiu, però quant a la coordinació i tutoria d’aquests projectes tot continua igual, són càrrecs de centre que no compten ni amb hores lectives de reducció per al seu desenvolupament, ni amb cap complement retributiu.


Des del curs 2015/2016 es publiquen Documents per a l’organització i la gestió dels centres  - Formació professional en alternança – que donen instruccions sobre l’equip dual als centres educatius.

 Que regulen l’existència:

-                              D’un equip de dual format pel cap de departament o professor/a responsable de les famílies professionals, el cap de Departament de FOL o en qui delegui, els tutors de dual del centre i altre professorat que determinin les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC)
  • D’un coordinador/a de l’equip
  • Dels tutors de dual del centre educatiu

                          
El coordinador de dual és el responsable de la gestió de tots els projectes d’alternança al centre i ha de coordinar l’equip de docents dels diversos cicles formatius amb projectes d’alternança.

 El tutor de dual del centre educatiu és el responsable de la preparació de l’estada de l’alumne, de la gestió de l’aplicatiu de seguiment de l’alternança del Departament d’Ensenyament, de tot el seguiment i valoració de l’estada de l’alumnat juntament amb el tutor de dual de l’empresa i de la formació obligatòria d’aquest tutor de dual.

 Amb quines hores compten per fer-ho?

 Els darrers Documents per a l'organització i la gestió dels centres - Formació professional en alternança (dual i simple) de 22/06/2017 estableixen:

  1.  Que el director o directora ha d’assignar les hores suficients al coordinador de dual, sense dir quantes hores es consideren suficients, ni cap paràmetre a seguir per esbrinar-ho.
  2. També en el cas del tutor de dual que el director o directora del centre ha d’assignar les hores suficients i que el nombre d’hores dependrà de la quantitat d’alumnes que facin l’estada en alternança a l’empresa.

 Les instruccions ofereixen diferents alternatives d'on s’han d’obtenir les hores:


  1. de les hores alliberades de la reorganització curricular del grup, quan és notori que en la pràctica totalitat de cicles formatius en alternança dual hi ha alumnat que fa l’alternança a l’empresa i una altra part que no la realitza fent la formació íntegra al centre docent (per diverses raons, des de no haver superat la selecció per poder accedir a l’empresa o bé per qüestions laborals o personals). Així aquestes suposades hores alliberades no existeixen “de facto”, sinó que ans el contrari l’equip docent continua tenint una part del grup, en alguns casos una bona part, a l’aula fent la formació íntegrament al centre docent i l’altra a l’empresa quan ja han iniciat l’alternança, per tant això implica un doble nivell de complexitat en la gestió d’aquests grups i feina afegida.
  2. de les hores disponibles per a la Formació en Centres de Treball (FCT), equiparant el seguiment que ha de fer un tutor ordinari del mòdul d’FCT amb el contacte i seguiment constant d’un tutor que ha de fer seguiment d’una estada en alternança del seu alumnat que com a mínim serà de 1.000 hores a l’empresa, sense comptar amb la formació de formador de formadors que haurà d’adquirir i la formació obligatòria a impartir als tutors de dual de l’empresa.
  3.  de les hores d’activitats complementàries, no contemplant-se cap dels càrrecs ni en els Documents per a l'organització i la gestió dels centres - Òrgans unipersonals de direcció i de coordinació-  ni en la Resolució de 7 de juny de 2017, per la qual es fixen els criteris generals i el procediment per a la confecció de les plantilles, la solució que es proposa és usar les hores d’activitats complementàries, com si es tractés d’un assumpte menor. S’explicita per escrit el que es veuen abocats els centres educatius a fer a la pràctica, veient-se mancats d’hores per desenvolupar els nombrosos projectes que consten en la seva carta de serveis (aquest n’és un i important) han de repartir com poden unes poques hores d’activitats complementàries totalment insuficients  tenint en compte les funcions i tasques a realitzar.

 Tot plegat redunda en la qualitat de la Formació Professional, en aquest cas dual, i en com aquesta FP Dual es consolida a nivell de centre ja que per fer-ho adequadament necessita integrar-se en l’organització del centre comptant amb els recursos suficients.

Així com incideix en la cultura de dual que es transmet al món empresarial i a la societat en general des del Departament d’Ensenyament, i com no en les condicions de treball del professorat d’FP que ha d’adaptar-se i formar-se per adoptar nous perfils i desenvolupar noves funcions sense cap reconeixement horari, ni retributiu.

 Per aquest motiu exigim ja els càrrecs de coordinador i tutor de dual amb reducció horària contemplada en normativa i complement retributiu.


CCOO hem denunciat en tots els àmbits de representació i negociació la manca de recursos, de diàleg i consens en la implantació de la dual i vam fer una proposta de càrrecs i reduccions lectives en les meses tècniques d'FP amb la finalitat d'actualitzar l'Acord d'FP de l'any 1999 per adaptar-lo als reptes del SXXI, garantir els recursos als centres i al professorat.




16 de desembre de 2017

Un atac més a la qualitat de l'FP i a l'educació en competències transversals i socials


 La nova Ordre de Convalidacions entre mòduls atempta contra la qualitat de l'FP i la presència dels mòduls transversals FOL i EIE


L'Ordre ECD/2159/2014, de 7 de novembre, per la qual s’establien les convalidacions de mòduls professionals de formació professional obrí la porta a la convalidació indiscriminada entre els mòduls transversals LOE, Formació i orientació laboral (FOL) i Empresa i iniciativa emprenedora (EIE) de Grau Mitjà i Grau Superior.
En el període de consulta pública al projecte de la nova ordre de convalidacions que l’havia de modificar foren moltes les propostes presentades i veus de la comunitat educativa que s’alçaren en el sentit de:


No convalidar els mòduls de: 
  • FOL-LOE de GM a GS
  • EIE-LOE de GM a GS 
  • FOL-LOE d’una família professional a una altra
  • EIE-LOE d’una família professional a una altra        
                                           
 Tenint en compte que:
 
  Cada cicle formatiu respon a un perfil professional diferent
  La competència general de cada cicle formatiu és diferent
  Els mòduls estan contextualitzats (també els mòduls de FOL i d’EIE) segons el cicle formatiu i sector productiu, això s’evidencia en la normativa de cada títol i en el seu currículum així com en la programació d’aula
  Les necessitats formatives d’un alumne de grau mitjà i les d’un de grau superior són molt diferents

Amb la publicació de la nova ordre de convalidacions, ECD/1055/2017,de 26 d’octubre, res canvia:
Els mòduls professionals de FOL i EIE, inclosos en els reials decrets que regulen els títols de formació professional aprovats de conformitat amb la regulació de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, es convalidaran amb independència del cicle formatiu de grau mitjà o superior al qual pertanyin.

CCOO denuncia que no s'ha tingut en compte:
  • Ni els raonaments curriculars ni els pedagògics
  • Els nivells d'ensenyament segons el Marc Europeu, els cicles formatius de GM són ensenyaments de nivell 2 i els CFGS de nivell 3
  • La importància de les competències transversals 'soft skills'que es treballen fonamentalment en aquests mòduls


Desoint:
  Orientacions del Marc Europeu de Qualifications (EQF) que inclouen en l’àmbit de la competència les habilitats personals i socials

La demanda de les empreses col·laboradores en l’FCT (Formació en centres de treball) i/o en l’alternança simple o dual en l’aprofundiment de les habilitats comunicatives, treball en equip, lideratge o emprenedoria de l’alumnat aprenent

No es pot permetre aquest atac als cicles formatius ni la titulació a qualsevol preu que suposa:

  • la disminució de competències personals i socials per entomar l’aprenentatge d’altres mòduls com poden ser l’FCT o el mòdul de  Projecte i per dissenyar el seu propi itinerari acadèmic i/o professional
  • la impossibilitat d’aprofundir en els seus drets i deures, en un mercat de treball i en una societat canviant que requereix com mai de l’habilitat d’adaptació al canvi, la recerca d’ocupació, la prevenció de riscos laborals del seu entorn de treball, el desenvolupament de l’esperit emprenedor





Les propostes de Formació Professional dels diferents grups polítics

Recull de les propostes d'FP de les diferents candidatures pel 21D










Partit Popular
  • Farem de la Universitat i de la Formació Professional plataformes d'emprenedoria, dotant-les d'eines per fomentar la iniciativa emprenedora.
  • Els estudiants d'FP o universitaris que vulguin desenvolupar projectes d'emprenedoria podran utilitzar el NIF del seu centre educatiu i tindran accés a crèdits tous.
  • Adaptarem les titulacions universitàries a les demandes laborals i a les necessitats socials, respectant la identitat pròpia de l'ensenyament universitari.
  • Reforçarem decididament la Formació Professional Dual per fer de la Formació Professional una eina útil i prestigiosa per construir un futur laboral.  

Ciutadans

  • Reformaremos los sistemas de formación y orientación laboral para ofrecer mejores oportunidades para los desempleados. Reordenaremos el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) potenciando la atención individualizada para cada desempleado. Los orientadores del SOC tendrán acceso a toda la información de los portales de empleo y de los registros de todos los servicios públicos de empleo para proponer itinerarios personalizados.
  • Incorporaremos el perfilado individual de desempleados para adecuar la formación a sus necesidades. El sistema de perfilado, que ya funciona en otras CCAA, incorporará las competencias profesionales de cada persona para ayudarle a encontrar el empleo que más se adapte a sus características.
  • Implantaremos un Complemento Salarial para que los jóvenes menores de 30 años puedan formarse y encontrar un empleo. Ciudadanos ha conseguido en los Presupuestos Generales del Estado esta ayuda, financiada dentro del Sistema de Garantía Juvenil, y de la que podrán beneficiarse todos los jóvenes catalanes que estudien y trabajen, para complementar su salario.
  • Pondremos los recursos para la formación de los trabajadores directamente en sus manos, acabando con los intermediarios. Aumentaremos la fiscalización y la evaluación rigurosa y permanente de sus resultados, y acabaremos con los intermediarios para que no se repitan casos de corrupción y fraude con la formación de los trabajadores.
  • Implantaremos los Cheques de Formación en Cataluña para que los desempleados puedan elegir directamente la formación que mejor se adapte a sus necesidades. El Govern se ha negado hasta la fecha a implantar los cheques de formación en Cataluña, pese a que la legislación nacional ya se lo permite gracias a la negociación de Ciudadanos en los Presupuestos Generales del Estado. Los desempleados contarán con el asesoramiento de orientadores del SOC, que les ayudarán y les informarán sobre la calidad de los cursos ofertados por centros acreditados.
  • Implantaremos un modelo de escuela trilingüe de calidad, en la que el español  y el catalán sean las lenguas de enseñanza en las aulas, en igualdad de condiciones, promoviendo que el inglés sea utilizado también como lengua vehicular. Además, promoveremos  que todos los estudiantes catalanes puedan alcanzar  el nivel C1 de inglés antes de acabar el bachillerato o un ciclo superior de formación profesional.
  • Potenciaremos la Formación Profesional como itinerario alternativo de igual importancia al bachillerato y promoveremos acuerdos con empresas para extender la FP Dual.  Queremos una FP de calidad que permita a nuestros jóvenes adaptarse a los cambios técnicos y las nuevas necesidades laborales.


Junts per Catalunya
  • Millorar la capacitació de treballadors i treballadores mitjançant la formació professional, la formació contínua, l’emprenedoria i la formació universitària que donin respostade qualitat i exible a les necessitats de les empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels modes de producció.
  • Partint de la constant evolució del coneixement, cal afavorir l’adquisició de competències adaptades al nou context socioeconòmic que facilitin el desenvolupament personal i professional.
  • Dins l’àmbit de la col·laboració públicoprivada i la col·laboració interdepartamental del Govern de la Generalitat, s’establiran mecanismes de consulta als sectors productius per tal d’encaixar les diferents variants d’oferta formativa (ocupacional, contínua, professional i universitària) a les demandes d’ocupació.
  • Fomentar la vocació industrial i emprenedoria entre els joves estudiants dels instituts de Catalunya.
  • Executar el programa interdepartamental de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques.
  • Oferir un programa d’incentius per a l’aplicació i el trasllat al mercat dels treballs acadèmics que realitzen els estudiants (treballs de grau), projectes d’innovació i emprenedoria de formació professional i tesis doctorals).Impulsar la formació dual a tots nivells.
  • Implementar eines digitals integradores per a l’elaboració i evolució dels c/v.
  • Facilitar una major transferència de recerca i innovació empresarial als mercats productius.
  • Potenciar la formació professional, connectant estretament els cicles formatius amb el teixit productiu i social i amb la universitat, actualitzant el catàleg de quali cacions professionals, i integrant en un sol sistema l’FP reglada i la formació ocupacional i continuada, per potenciar l’aprenentatge al llarg de la vida de tots els ciutadans.

Esquerra Republicana

  • Un sistema de formació professional i continuada que afavoreixi la resiliència cognitiva; és a dir, la capacitat d’assumir nous coneixements al ritme que ho demana un entorn econòmic en ràpida transformació.
  • Implementar un sistema de qualificació i formació professional per a l’ocupació que promogui la formació al llarg de la vida, que millori l’ocupabilitat de les persones treballadores, tant desocupades com ocupades, que els hi proporcioni les competències professionals que requereixen les empreses.
  • Implantar el model català de FP integrada
  • L’experiència acumulada sobre els obstacles a l’efectiva implementació de la Formació professional, requereix d’un impuls institucional decidit per acostar-nos als estàndards europeus de millora de l’ocupació dels joves i facilitar la transició del món formatiu al laboral. Posarem l’accent en la governança de la concertació social com eix central del model més que en la gestió merament administrativa. Es proposa avançar en els instruments creats per la Llei del 2015, en el model i elements claus de la seva competitivitat, per posteriorment dotar tant la Comissió Rectora com l’Agència creades per la referida Llei. La FP és clau per la competitivitat del país i les empreses, i per tant, cal que el sistema i governança, entès també com la prospecció i connexió del sistema amb el model productiu i teixit empresarial, necessiten de la corresponent dotació pressupostària:
  • Definir el model de concertació del sistema d’FP dual territorialment i sectorial, garantint la coordinació dels consells territorials i sectorials amb la participació i el consens dels interlocutors socials i de l’administració educativa i laboral.
  • Impulsar els instruments de concertació social i els específics de la governança del sistema que promou la Llei actual de forma que el diàleg social esdevingui el principal instrument d’orientació del sistema. La formació dual, en alternança, i altres models proposats pels interlocutors socials seran un referent pel futur de la formació professional.
  • Desplegar de manera immediata la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals i els òrgans de govern que aquesta preveu, a partir dels consensos amb els interlocutors socials, i en coordinació amb el sistema d’ocupació de Catalunya esdevingut de la Llei de 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya.
  • Aplicarem els mecanismes per tal de que totes les pràctiques universitàries i de formació professional obligatòries siguin remunerades i dins d’un marc de dignitat que permetin l’aprenentatge i facilitin la inserció laboral sense substituir llocs de treball.
  • Universitats participatives i inclusives socialment i territorial, que elaborin un mapa de titulacions acordat i que impulsi sinèrgies amb centres de formació professional i batxillerat.
  • Un model de Formació Professional amb visió estratègica que consideri les necessitats formatives del sistema educatiu i del model productiu, tot integrant la formació inicial, la formació ocupacional i la formació contínua. 
  •  
     
Partit Socialista de Catalunya

  • Prioritzarem les mesures adreçades a millorar la qualificació professional de les persones aturades i especialment la dels joves, les dones i les persones aturades de llarga durada, incrementant l’oferta de formació professional i garantint l’accés a l’avaluació i l’acreditació de l’experiència professional. Les persones amb discapacitat rebran el reforç necessari, ja sigui al treball protegit o a l’empresa ordinària
  • Qualifica’t per a una bona feina. Potenciarem la formació com a element de capacitació i ocupabilitat dels treballadors i les treballadores amb les següents mesures: Posada en marxa d’una oferta formativa de reciclatge professional per fer front als profunds canvis que es produeixen en el teixit productiu, conjuntament amb empreses, centres universitaris i de formació professional.
  • Posada en marxa d’un pla de formació per assegurar que les persones desocupades tinguin accés al títol de Graduat en ESO. El pla de formació serà flexible i partirà dels coneixements acreditats per la ciutadania.
  • Pla d’acreditació. Garantirem un itinerari per a l’acreditació professional de les habilitats i competències per les persones desocupades que faci més de 6 mesos que estan a l’atur o les persones ocupades amb un contracte temporal.
  • Pla de competències digitals fins a aconseguir la plena alfabetització digital. Es prioritzaran les persones dels col·lectius més desafavorits.
  • Pla de qualificació en la tecnologia de la indústria 4.0. Cal incorporar el jovent i les persones treballadores en les tecnologies emergents: ens estem jugant el futur del país i de les persones.
  • Convertir el programa de Garantia Juvenil en una eina per aconseguir la inserció estable al mercat laboral, proporcionant llocs de treball, pràctiques o formació que resultin de valor per al futur laboral dels i les joves.
  • Promoure programes de segona oportunitat formativa per a joves desocupats, sense el Graduat en ESO, per tal de formar-los en sectors emergents i amb demanda de treballadors i treballadores.
  • Posar en marxa un Pla de Reemplaçament Jove, incentivant els contractes relleu davant la jubilació per tal de donar oportunitats als i les joves i així evitar l’amortització de llocs de treball.
  • Un Pla de Xoc contra l’atur per als i les joves (complementant el programa de Garantia Juvenil) per a persones aturades de llarga durada i per a majors de 55 anys, per tal d’incorporar al mercat de treball en un temps raonable les persones que busquen la seva primera feina, evitant així la cronificació de l'atur, i reincorporar a l’activitat laboral com més aviat millor aquelles persones que han perdut la feina, impedint períodes prolongats de permanència en la desocupació.
  • Pràctiques formatives en empreses. La participació dels i les estudiants joves i no tan joves en pràctiques formatives en empreses esdevé un element clau en les polítiques de formació professional adreçades a la qualificació dels treballadors i les treballadores per una economia del coneixement. Totes les pràctiques han de ser qualificants, és a dir, han de ser part d’un procés formatiu reglat: universitari, de formació professional superior i inicial o per a l’ocupació. Han de tenir uns objectius d’aprenentatge clars i explícits que es corresponguin amb la naturalesa del treball a desenvolupar i la durada de les pràctiques, han de ser acreditables acadèmicament i han de tenir un seguiment per part de la institució educativa, la qual és corresponsable juntament amb l’empresa del seu correcte funcionament.
  • Per tal de desenvolupar el sistema de pràctiques formatives en empreses, impulsarem mesures per:
  1. Millorar la qualitat de les pràctiques qualificants a les empreses, formant i acreditant els tutors i les tutores d’empresa dels i les estudiants de cicles d’FP inicial i superior, del mòdul de pràctiques dels certificats de professionalitat i de les pràctiques acadèmiques externes curriculars en els estudis universitaris. A més, per donar transparència al sistema, crearem una base de dades pública de les pràctiques.
  2. Millorar la figura de l’estudiant en pràctiques, assegurant unes condicions compartides, entre elles una beca mínima d’acord amb l’IRSC proporcional al nombre d’hores de les pràctiques.
  3. Mentre no es modifiquen els Reial Decrets que els regulen, apostarem per passar del becari al treballador en pràctiques, desincentivant les pràctiques no laborals per a joves amb titulació i sense experiència, així com alguns casos de pràctiques acadèmiques extracurriculars en els estudis universitaris a través de la Inspecció Laboral. La via habitual per accedir al mercat de treball per a les persones amb titulació i sense experiència professional ha de ser el contracte en pràctiques quan el que fan és treball com la resta de la plantilla.  
UN NOU MODEL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL, QUALIFICACIÓ I ORIENTACIÓ
  • El model tradicional de formació professional es regeix per criteris de segmentació de la població a la qual s’adreça: formació inicial, formació de les persones en situació d’atur i formació de persones ocupades, amb dinàmiques i procediments propis. Volem avançar en aquest model per garantir que la formació professional respongui a les necessitats de formació, de qualificació i de requalificació de les persones al llarg de la vida i que doni una resposta de professionalització dinàmica i ajustada a les demandes socials i econòmiques en cada moment i per a cada sector productiu.
  • Desplegarem la Llei de Formació Professional posant en marxa l’Agència pública de qualificació i formació professional. Cal fer una aposta decidida per la Formació Professional i fer ús dels instruments dels quals disposem.
  • Després de 4 anys d’experiències en formació dual, definirem quin model de FP en alternança volem per a Catalunya. Cal avaluar les experiències i proposar les millores de coordinació entre Ensenyament i Treball (SOC) i establir un model de relació laboral per a tots els alumnes de formació en alternança que vinculi el programa formatiu amb la pràctica laboral i proporcioni la corresponent retribució econòmica.
  • Dotarem el sistema de FP dels recursos humans, tècnics i materials necessaris i apostarem per un sistema de seguiment i avaluació propis.
  • Treballarem per a la incorporació d’una llengua estrangera i per facilitar que tots els i les estudiants de FP puguin acreditar el nivell mínim de competències lingüístiques establert.
  • Posarem en marxa la xarxa completa de centres integrats.P33. Vetllarem per la corresponsabilitat dels departaments de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i dels agents econòmics i socials.
  • Desenvoluparem metodologies i processos de qualitat en l’orientació professional i en el disseny dels itineraris personals, des de les primeres etapes de l’educació i al llarg de tots els seus cicles.
  • Impulsarem una formació professional que sigui adaptable en tot moment a les necessitats competencials de les persones, atenent la diversitat i promovent la cohesió social i la integració de les persones amb especials dificultats d’inserció en el mercat de treball.
  • Mantindrem, potenciarem i homogeneïtzarem les oportunitats de formació a l’estranger, així com la utilització de la llengua anglesa com a eina d’aprenentatge.
  • Farem campanyes públiques per tal de fomentar la matriculació en els estudis de FP i la participació en procediments d’avaluació i acreditació de competències.
  • Potenciarem el pas des de la FP a la Universitat incrementant la reserva de places i la convalidació d’estudis per als tècnics superiors. 
 Catalunya en Comú Podem

  • Promoure l’educació al llarg de la vida i la formació professional 
Tradicionalment, l’educació s’ha associat a una etapa de la vida, la que inclou la infància i la joventut. Quan des de l’administració educativa actual es parla d’edu- cació per a les persones adultes, sempre es pensa en un subsistema subsidiari del sistema educatiu, en què l’objectiu és arribar a tenir el nivell escolar que, per un motiu o un altre, algunes persones no van assolir en el seu moment. L’educació al llarg de la vida parteix de la idea que l’educació és un dret fonamen- tal de la ciutadania que inclou totes les etapes de les persones, des de la més petita infància ns als darrers dies de la vida. Qualsevol etapa de la vida d’una persona és bona per aprendre, per integrar-se millor a la societat, per ser més competent, per canviar situacions vitals, per créixer com a persona. Per tot això ens comprometem a:
  • Elaborar una llei d’educació permanent i de formació al llarg de la vida que garanteixi l’obtenció dels ensenyaments bàsics per a tota la població i que integri tres subsistemes: inicial, ocupacional i permanent, accessibles per a totes les persones.
  • Dotar els centres de formació d’adults i FP dels espais, professorat i recursos necessaris per poder adaptar la seva oferta formativa a les necessitats reals i canviants de la societat, de manera que es converteixin en un element de referència de la formació al llarg de la vida.  
  • Incrementar l’oferta pública d’FP i fer-la econòmicament assequible a tota la població, eliminant les taxes i donant resposta a la demanda existent i les possibilitats futures d’ocupació.
  • Promoure l’oferta d’FP i basar-ne el funcionament en les xarxes cooperatives entre els centres. Potenciar la coordinació de les diferents institucions, els agents socials i les entitats per millorar l’oferta de formació al llarg de la vida.
  • Ampliar l’oferta complementària de formació semipresencial i a distància per afavorir l’accés de les persones ocupades a l’FP inicial i, al mateix temps, reforçar i ampliar els programes de “Formació i inserció” i els centres de segones oportunitats.
  • Ampliar les línies a les escoles oficials d’idiomes i obrir nous centres.
  • Impulsar els ensenyaments artístics i esportius.
  • Incrementar els recursos per als processos d’avaluació i reconèixer l’experiència laboral a l’hora de contractar una persona. Enfortir el di- àleg social per poder promoure de manera permanent plans d’acreditació de competències que millorin la inserció laboral o la promoció professional.

Candidatura d'Unitat Popular

  • El nostre sistema educatiu és, teòricament, un sistema comprensiu en tots el nivells obligatoris, i també en l’educació secundària. Ara bé, són nombrosos els exemples de pràctiques que contradiuen aquest principi, i que provoquen la segregació de l’alumnat i afavoreixen les dinàmiques de fracàs i abandonament escolar. Aquest fet s’accentua amb l’intent d’implementació de la Formació Professional Bàsica (LOMCE), que compta ja amb diverses proves pilot a Catalunya que, a més de segregar l’alumnat, relega la Formació Professional a una via de segona en servir d’itinerari per a l’alumnat amb “dificultats acadèmiques”. Així mateix, el sistema d’educació postobligatòria es troba clarament dualitzat entre la via “acadèmica” i la “professional”, unes vies que reben un tractament a nivell públic i en l’orientació de l’alumnat clarament diferenciat que fomenta la reproducció de les desigualtats per raó d’origen social. En lloc de treballar per desenvolupar mesures inclusives al llarg dels ensenyaments obligatoris i garantir una formació professional de qualitat tant en recursos com en continguts, es tendeix a la seva minusvalorització, soscavant l’esforç de docents i administració per fer de la FP una via més de formació.
  • L’elaboració d‘una nova llei d’educació de Catalunya a partir del Procés Constituent des de la base, escoltant a tota la comunitat educativa, així com als professors i experts en educació, que reguli, des de bressol a la secundària post-obligatòria, abastant la universitat, la formació professional, la formació d’adults i la formació permanent, amb una única xarxa educativa de titularitat i gestió pública. Aquesta escolta serà catalana, crítica, gratuïta, laica, coeducadora, compensadora de les desigualtats, inclusiva, cohesionadora i participativa. Aquesta llei s’haurà de basar en la ILP d’Educació que va entrar al Parlament la passada legislatura amb més de 90.000 signatures que va ser rebutjada per Junts pel Sí i el PP. Igualment es prendran com a referents els documents elaborats pel grup de treball d’educació, discutits a les TUP i recollits en el document Model educatiu de la CUP-CC.